Roma és una d’aquelles ciutats imprescindibles que qualsevol de nosaltres hauria de visitar almenys una vegada a la vida. Un lloc ple d’història als carrers mateixos, amb centenars de llocs on aturar-nos a fer-nos una foto o escoltar una bona llegenda de temps remots. Capital d’un dels imperis més poderosos que aquest planeta ha vist, la ciutat continua conservant avui dia aquest encant antic, especialment a la zona del centre, darrere de les antigues muralles romanes. Del temple del Partenó a la Fontana de Trevi renaixentista, de l’imponent Vaticà ubicat als afores a la màgia del preciós barri del Trastevere. Roma es mostra davant de qualsevol turista com una ciutat impossible de recórrer del tot, per més temps que intentem dedicar-hi. No obstant això, val la pena visitar-la, perdre’ns als seus carrerons, conèixer la seva història de primera mà i tornar, si cal, les vegades que calguin.
Hi ha una llegenda romana realment coneguda, que parla sobre el naixement de la pròpia ciutat. Totes les grans ciutats tenen un origen èpic i gairebé sobrenatural, que els conferia, al seu moment, aquest halo de misticisme indispensable. Roma no podia quedar-se enrere, i els historiadors de l’època van decidir adornar força la llegenda del seu origen, per fer que els bessons Ròmul i Rem fossin adoptats per una lloba. Segur que hauràs sentit aquesta història, perquè és tremendament coneguda. De fet, a l’escut de la Roma, un dels insignes clubs és de la ciutat, apareix la pròpia lloba orgullosa. La referència a la llegenda és a tot arreu a la ciutat, des de museus al mateix carrer. S’explica que Ròmul i Rem van néixer en pecat, fills de Rhea Silvia, una verge vestal que havia comès adulteri. L’encarregat d’acabar amb la vida dels nens va tenir pietat i els va llançar al riu Tíber. I allí els va trobar suposadament una lloba, que va estar alletant-los durant un temps fins que van ser adoptats per uns pastors. Molt bucòlica i fantasiosa la història, ia més amb una picada d’ullet a les prostitutes que a molts se’ls passa per alt…