Tenir a un gos a casa és estar sempre ben acompanyats, comptar amb un fidel company d’aventures, amb un ésser que no dubtarà a donar-nos tot l’afecte i la lleialtat que porta dins. Per això és tan habitual que en les famílies amb gos se li agafi tant afecte a l’animal, i se’l consideri com un més dins de casa. Cal tenir-ne cura, per descomptat, donar-li de menjar, treure’l a passejar i portar-lo a l’veterinari cada vegada que ho necessiti, fet que suposa algunes despeses imprevistes. No obstant això, tot això està més que pagat en el dia a dia, quan l’animal ens omple de tot aquest amor que porta dins, proporcionant-nos sempre un afecte irreductible, el que moltes vegades necessitem dels humans i no obtenim.
L’afecte que se’ls té als gossos és tal que quan, pel pas natural de el temps o per qualsevol accident a la fin moren, ho sentim massa. Sense exagerar, és com passar per la mort d’un familiar proper, de vegades fins i tot alguna cosa més profunda, perquè en ocasions és haver de acomiadar-nos del nostre més fidel amic. Hi haurà persona que no entenguin això, comparant a l’ gos amb un ésser humà, però el que ha gaudit de la companyia d’aquests animals sap perfectament el mal que es passa quan es posen malalts, quan tenen qualsevol problema de salut. Un dels més habituals és la ceguesa, que sol afectar els gossos més grans, però també pot ser un problema per als gossos més joves, per qualsevol tipus de malaltia que els produeixi aquesta falta de visió.
Com és la ceguesa en els gossos
La ceguesa en els gossos ve donada normalment per una malaltia en el propi ull, ja sigui a la còrnia oa la part de l’lacrimal. Aquesta malaltia li produeix una ceguesa momentània o duradora, depenent de el cas i de el tractament que li administrem. També pot ser total o parcial, segons el tipus de malaltia que el gos tingui. És molt comú en gossos més grans, que solen tenir despreniments a la còrnia, impossibilitant així la seva visió.
La ceguesa sol afectar també a l’propi caràcter de l’animal, que se sent indefens al no poder veure com abans i es mostra molt més esquerp i enfadat que de costum. Això pot ser una de les primeres senyals per detectar que el gos pot estar patint algun tipus de malaltia als ulls, el canvi del seu comportament sobtat i sempre a pitjor.
Causes habituals de la ceguesa en gossos
Les causes més habituals que provoquen la ceguesa en un gos tenen a veure amb seva edat, i amb la pèrdua de visió natural que porta comportat l’ésser ja ancià. De fet, és molt usual que els gossos amb més edat vagin quedant-se a poc a poc cecs, una cosa que és inevitable, per altra banda, en la majoria de casos. Hi ha gossos molt grans que estan perfectament en aquest sentit, però molts sí que pateixen aquesta pèrdua de visió relacionada directament amb l’edat. El que hem de fer és mantenir-sa a través de l’alimentació i la neteja, perquè el seu cos arribi en millors condicions a aquesta edat.
La neteja és especialment important perquè a vegades, en gossos no tan grans, pot provocar també problemes de visió. El gos es frega l’ull, s’omple de brutícia i tot això provoca que els seus còrnies es debiliten. Per això cal tenir molta cura rentant. També és possible que el gos, de forma natural, desenvolupi una malaltia visual que tingui a veure amb les còrnies, amb l’aparició de núvols blancs en els seus ulls, que li facin veure molt pitjor. Per això hem d’estar pendents d’aquest detall quan estiguem amb ell, ja que si detectem alguna cosa inusual a temps podem començar a tractar-lo i evitar que la cosa vagi a més. Aquest tipus de problemes es donen de forma natural, moltes vegades per genètica, així que poc podem fer per evitar-los, però sí per frenar-los si encara no s’han desenvolupat de el tot. En molts casos, aquests problemes són reversibles, operables, i amb un bon tractament podem recuperar al nostre gos de sempre, amb la visió perfecta.
Prevenir la ceguesa en un gos
Prevenir la ceguesa d’un gos és de vegades complicat ja que hi ha malalties que ataquen ràpidament als ulls de l’animal i gairebé no donen temps a respondre. No obstant això, també hi ha altres malalties que es desenvolupen a poc a poc, per brutícia als ulls, o per problemes de danys en les còrnies. Mantenir sempre neta aquesta zona de la cara del nostre gos serà important per evitar que aquest tipus de situacions es produeixi. Tot i així, el gos pot contreure aquestes malalties de moltes formes possibles.
La majoria d’elles, per sort, són tractables si les detectem en un estadi primigeni. És per això que hauríem de revisar constantment els ulls del nostre gos per constatar si alguna cosa va malament. Trobar petites formes blanques a la retina, o una espècie de tela negra formant-se sobre l’ull, són senyals que hem de portar-lo a l’veterinari com més aviat millor.
Cures per a gossos invidents
De vegades fem tard i per més que ho intentem, la ceguesa ja s’ha estès en els ulls del nostre gos, que ha d’aprendre a viure d’aquesta manera, igual que nosaltres amb ell. Els animals no estan acostumats a aquest tipus de problemes i al no entendre-ho, tractaran de fer el de sempre.
Nosaltres hem d’estar a l’tant per evitar que el gos pugui colpejar-o fer-se mal caient per un lloc que no veu. Sempre que surti de casa l’acompanyarem amb la corretja, i utilitzarem també un bastó o cèrcol de seguretat, que li envolti per la part frontal i eviti que es xoc amb altres coses que puguin fer-li mal. Seguirem jugant amb ell com sempre, encara que d’una manera més tranquil·la, oferint-premis i estímuls.