Ca eivissenc
Cavall mallorquí
Cavall menorquí
Ase mallorquí
Vaca mallorquina
Vaca menorquina
Porc negre
Cabra mallorquina
Cabra pitiüsa
Ovella blanca mallorquina
Ovella roja mallorquina
Ovella menorquina
Ovella eivissenca
Ca de bou
Ca de bestiar
Ca mè
Ca rater
Ca eivissenc
Ca de conills
Conill pagès d'Eivissa
Colom casta grossa
Colom d'escampadissa
Colom de pinta
Colom borino
Colom gavatxut mallorquí
Colom nas de xot
Gallina mallorquina
Gallina menorquina
Gallina eivissenca
Indiot mallorquí
Anera mallorquina
  Presentació  
     
     
     
 
És el més escampat i conegut arran del mon de totes les races de cans de les Illes Balears. És tot ell un símbol de la funcionalitat cinegètica. Apreciat per tots els amants de la caça, és únic en un tipus de feina tradicional i genuïna: la caça del conill a barres.
 
Origen
 
Tots els autors coincideixen en l’origen d’aquest tipus de ca: l’Egipte. També tots ells coincideixen en un altre punt: no saben ni quan ni com es va espargir a l’ample de la Península Ibèrica i de les Illes Mediterrànies. En el cas nostre, sembla lògic que fossin els fenicis o els cartaginesos. El que si és cert, que el ca inicial ha sofert a través dels segles influències de tot tipus que han conduït a una conformació, la que coneixem avui en dia, vinculada a una activitat, la caça, que ha fet d’aquesta raça la més estesa a les nostres Illes i la més coneguda internacionalment. Malgrat la raça actual sembla ser originària de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i que a la Península és coneix com a Ca mallorquí, a la nostra comunitat es coneix com a Ca eivissenc o Ca de caça.
 
Característiques
 
És un ca rústic, àgil i amb extraordinària força física i talent per la caça. És un ca alt i llarg de formes que destaca per la seva imatge de funcionalitat i harmonia general, sempre dirigida a un fi: la caça. La alçada al golès en els mascles està entre el 65 i 72 cm i a les femelles entre els 60 i 67 cm.
 
Característiques més destacades
 
El cap és llarg i estret i més be petit amb relació al cos. El morro és prominent i sobre surt de les mandíbules inferiors. El nas lleugerament convex i de color de carn, amb uns oronells ben oberts. Els llavis són fins, recollits i també de color de carn. Els ulls són oblics, petits i de color d’ambre clar, malgrat pot canviar d’intensitat segons el pelatge. Les orelles, de grossària mitjana, són ben dretes, dirigides cap endavant, cap els costats horitzontalment o cap endarrera, segons les circumstàncies, ja que són molt mòbils. El coll és molt sec, de pell llisa i sense gorga, i sol tenir la llargària de la quarta part del cos. Aquest és més llarg que no alt, amb una esquena llarga i flexible, el costellam aplanat i el ventre recollit. La gropa és estreta i obliqua i ben musculada. La coa és llarga i va tornat prima cap a la punta. Caiguda en repòs, quan està en acció adopta la forma de falç. Les extremitats són llargues, magres i ben aplomades, amb molt bones articulacions. Els peus són llargs i estrets (peu de llebre), ungles fortes i palpissos molt durs. La pell és estirada, ben aferrada al cos i de color rosat. El pèl pot ser curt o llis, cerrut o dur i llarg. El pèl curt, és fort i lluent, però el seu tacte no és sedós; el cerrut és més llarg i més aspre i finalment el pèl llarg és molt suau i té una longitud d’uns 5 cm. El color del pèl és blanc i roig, i unicolors blanc i roig. El color lleonat, s’admet en els de pèl llis. Pel que fa al tipus de marxa, el trot en suspensió és el preferit, però al galop és molt àgil i veloç.
 
Dades generals
 
L’any 1982, és va crear a Balears el Club Español de Perro Podenco Ibicenco, que va gestionar durant anys el Llibre genealògic d'aquesta raça, malgrat en el moments actuals, i per raons que no vénen al cas, la gestió d'aquest Llibre no està ubicada actualment a la nostra comunitat. La publicació del Reial Decret 558/2001, de 25 de maig, que regula el reconeixement oficial de les organitzacions o associacions de criadors de cans de raça pura, ha obert una porta d’esperança perquè la seu del Llibre genealògic retorni a les nostres Illes, bressol d’aquesta raça. El nombre de cans eivissencs a Balears (març 2003), és molt difícil de quantificar, i les publicacions més recents donen una xifra superior als 10.000 caps. Molts de propietaris i criadors estan agrupats a diverses associacions, siguin simplement de cria o de caça, on mantenen viva la selecció i millora d’aquests animals, participant amb molta freqüència a les mostres, exposicions i concursos que s’organitzen a gran part dels municipis de les nostres Illes.
 
Associació
 
APOI - Associació de Productors d'Oví d'Eivissa
Avinguda d’Espanya, 49
Eivissa 07800
Telf: 971195568 Fax: 971101345

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Patronat per a la recuperació i defensa
de les races autòctones de les Illes Balears

Capità Vila, 38 - 6è D 07007 Palma de Mallorca
Telèfon i fax: 971274416 - Mòbil: 686716902
NIF: G07526064 - Associació registrada.
www.racesautoctones.com - info@racesautocotnes.com
 
Serveis Internet: BalearWeb